miércoles, 23 de abril de 2008

Road to Lleida'08 (06/04/08)

(cast) Pues sí, tras intensas e infructuosas negociaciones hemos accedido (capitulado). Por unanimidad y esperando que sirva de precedente hemos cumplido nuestra promesa de peregrinar y efectuar la quedada semanal esta vez en Lleida, casa y cuna de nuestro Gran Sacerdote Paju (porque decir Sumo Sacerdote me suena a apostasía...) que, casualmente, discursaba en su ciudad natal. Así que en este Domingo tan... dominical (lo siento, a estas horas no me queda nada de creatividad) Jacobator, Stefan, y Kazama pusieron rumbo hacia les terres de Lleida a lomos de la siempre fiel KikiVan.

Hora prevista de llegada= 16:25hs
Hora REAL de llegada= 17:15hs

Sí amigos, la puntualidad no es un término que exista en los diccionarios con los que aprendieron a sobrevivir Stefan y Kazama, y cuando se juntan los dos la cosa ya puede llegar a cotas insospechadas... así es que, colmando la paciencia del sacerdote y el profeta, finalmente llegamos a la provincia. Aún era pronto, pero por desgracia no lo suficiente como para evitar perderse el discurso de Paju (discurso que realmente deseábamos ver.... en serio Sergi...te la debemos...).


Conociendo el percal, Paju nos encontró donde aparcamos, y tras darnos la bienvenida, nos guió hasta su casa. Allí pudimos ver el APM de la semana, y tras cambiarnos y saludar a la familia del sacerdote, fuimos a dar un paseo por la ciutat.

Ya en la calle, nos dimos cuenta de por qué tanta gente confunde a Paju y a Jacob, y aquí os dejo un botón (y no, no se están fusionando...):

Durante el paseo, conocimos diferentes partes de Lleida: el río y la zona ajardinada que han arreglado a su alrededor, el castillo-catedral-iglesia-fortaleza que tienen montao (que por supuesto, asaltamos a lo SWAT), el bareto a lo alto de éste (que nos enteramos que fue lo que salvó a la catedral del olvido... lo que son las cosas... como gustan los bares...), el AVE, un bosque misterioso que queda pendiente de visitar, y unas panorámicas muy majas de la ciutat, todo con audioguías de nuestro sacerdote. La verdad es que Lleida ha resultado hasta bonita (por lo menos a mi parecer) y hemos disfrutado de este ratito.

Después de esto, viendo que no teníamos todo el día y que las vírgenes no aparecerían, decidimos ir a cenar algo. Paju nos llevó hasta cierto garito dónde prometían alimentarnos como nos tienen acostumbrados nuestras madres (de hecho, es el único sitio que aparece en la "Guía de Baretos & Restaurant's Follo"), y así fue. Tras observar rápidamente la carta, escogimos platos cuyo tamaño no imaginábamos, y que disfrutamos tremendamente de comer. Mirad la foto y decidme si eso no es una torrada como Dios manda, así que era lógico que se nos quedaran esas caras de felicidad...

Fue un día genial, para repetir (de hecho, sabemos que la Fiesta Mayor está cerca, con actuaciones de Juliette Lewis y el Cabo del Miedo incluidas, y eso NO nos lo podemos perder), y ocurrieron muchísimas mas cosas que aquí no explico (por nuestra propia seguridad...), pero sin duda esta visita a Lleida quedará grabada en nuestras retinas casi tanto como los movimientos de Perfection, y eso chicos, es algo que jamás en la vida puedes olvidar... GRACIAS SACERDOTE PAJU!!


PD: Ara, Lleida!

miércoles, 9 de abril de 2008

Quedada Pajuelita (21/03/08)

(Cat) Doncs Sí! Aprofitant el cap de setmana del pont del 24/03 els germans pajuelites (els que podíem) hem quedat per a fer d' una tarde qualsevol, una d' aquelles tardes inolvidables per a la resta dels temps.. I ho hem aconseguit!! Siii! La idea oríginal era la típica, uns col·legues, una ingent quantitat de pizzes, beguda per hectolitres, i com no la Play Station amb l' "AC" i l' "AOT". D' aqui provènen els desconeguts sobrenoms que fan servir Kazama i Jacobeitor entre ells, podriem dir que son dels que prefereixen fer un "espalda-contra-espalda" en comptes de un "pechito-con-pechito".

Doncs el que dèiem, el plà oríginal era aquest, tot i que es va torçar degut a la llavors vigent possibilitat de afegir al grup 2 mosses!! "Rayos y retruécanos!!" Això ho far cambiar tot! Així que em perdut un valuòs temps de joc, esperant a les mosses a un bareto de Moià, més conegut per els traficants locals com a "El Petit Celler", el nom no el té per ventura.. Doncs res, allà anar esperant tots ansiossos que arrivessin les mosses, ens em fumut uns entrepans de "Salsixes del país" (ja saveu, lo que no mata engorda, y.. de lo que se come se cría!!) per a al final (com sempre) acabar la jornada tots 3 gastant la bateria dels mandos de la Play.

La hora de plegada demaneu... mmm... no recordo ben ve quina era, potser les 4 o les 5 de la matinada. Es clar es que Salem & Rios tenien una feinada al portavions, anar esquivant caixes.. Això si! Em acabat tots junts al llitet, pero, iep! Ben amples i sempre respectant la distancia de seguretat entre nosaltres d' un cabo i mig (el mig de més, és per si les mosques).

A la foto d' adalt, es pot observar en Paju en estat de semi-consciència i amb 2 pastilles més del compte, a en Kazama amb una sospitos cara de felicitat i acomodat entre 2 Pajuelites i en Jacobeitor apunt d' arrencar a volar amb els pabellons auditius (les orelles, fixeu-vos!!).

La trobada ha estat Super Exitosa, i la falta de mosses ha contribuit a que ens ho haguem passat encara més GENIAAAL fent d' ella una geniuna tarde de Pajuelites!! Sembla ser que els Pajuelites resulten per naturaleça personatjes necessitats de dones, pero que a l' hora de la veritat prefereixen mirarse-les de lluny i evitar-se maldecaps, aquests si que son pallos intel·ligents!

P.D.: Qui digui que jugar a la consola es sedentarísme i no cansa, menteix vilment!!

---
(Paju, Kazama, Jacobator)

martes, 8 de abril de 2008

KiKi-Van Introduction


Benvolguts germans Pajuelites, com sempre i amb el motiu que tots compartim (liarla moooooolt i gaudir de la vidaaa!!!) em veig obligat a venerar a una de les nostres companyies femenines que més ha estat amb nosaltres i aquesta és.. La KIKI-VAN!! Si Amics! "Aquesta" furgoneta ens ha ofert un ventall de transports a moltissims paratges locals e internacionals, i ha estat la única fémina que mai s' ha queixat de la nostra olor corporal!!

Tot es remunta al cru hivern de 2005-2006 quan una familia d' inapreciatius membres va decidir desfer-se de la ara nostra furgoneta per a substituir-la per una de més nova.. "ho haveu vist!??" El Profetís Jacobeitor va preveure que dins aquella furgoneta hi escauríen moltes festes i viatges i no va dubtar a rebre-la en acollida. Des de aquell moment, les coses van cambiar per a "ella". Les suspensions, el primer, van ser subtituides per uns Koni de primera qualitat. Se li van afegir antiboires i pretensors de seguretat (preveient omplir-le de dones. Mai esdevingué així, excepte en una ocasió pero no la conduiem nosaltres.. Altre herrada del profetís!!)

La capacitat de la furgoneta varía segons els seus ocupants, així poden entrar per exemple 7 pajuelites ben còmodes o bé un ramat de 10 o 12 profans (el seu accés queda restringit al darrera, al davant només pujan Pajuelites!). Com ja sabeu el triple seient de darrera es desplega i ofereix als seus ocupants un llit per a tres persones o 2 pajuelites.. Aquest enginy de la teconología és el que dona nom a la nostra benvolguda amiga. I encara esta per estrenaaaaaar!!! (La lectura del profeta al respecte és: Potser mai la podrem arribar a batejar.. SNIF!)

La Kiki-Van ens ha permès fer grans viatges a l'extranger a molt reduida velocitat i grans escalfades de motor, petites sortides locals, moments d'esbarjo "finde-semaneros", veure pel·licules, jugar a la Play, utilitzar-la com a Atalaya, com a furgoneta d' Assalt, com a lloc de repòs, com a cuína, com a sala de "petits comitès", i un llarg etc. i tot sense queixar-se!! Es per això que li dedico la entrada al Blog. Salutacions germans!! i Moltes Abraçades!!

miércoles, 2 de abril de 2008

Yoda Jacobator

(Cast) Hermanos, amigos, todos... el Domingo pasado asistimos a un acontecimiento Único, que difícilmente olvidaremos. Ocurrió en la pobla de Caldes de Montbuí (ver mapa)


Ver mapa más grande

...nuestro Sacerdote Salem, dominado por el lado luminoso de la fuerza, digievolucionó a Yoda Jacobator por unos breves (a la par que intensos) instantes. Tal magno suceso no podía dejar indiferente el espíritu fotoperiodista de nuestro hermano Kazama que, Viewty en mano, inmortalizó el momento para luego colgarlo a placer en la agencia de notícias mas importante: Youtube

Disfrutádlo:

martes, 1 de abril de 2008

Gran Inauguració

(cat) Benvolguts camarades y germans pajuelites... arrenca el nostre Blog, el lloc on reunirem tot alló que envolti i acabi succeïnt al nostre periplu pajueril: Videos, fotos, relats de les nostres aventures i els nostres viatges, pròximes cites i quedades, i tot alló que ens sembli bé de ficar. No pot surtir res de bo, de tot això...

(cast) Bueno queridos camaradas y hermanos pajuelitas... queda estrenado nuestro Blog, ese lugar donde podremos reunir todo lo que gire en torno a nuestro entorno (valga la redundancia): Vídeos, fotos, cuadernos de bitácora de nuestros viajes, futuras quedadas, y todo lo que se os ocurra. Ya veremos como sale el experimento...

(eng) Dear camrades & Pajuelita's Brothers... our Blog is working!! Here we collect all about our Pajuelita's career: Video, Photo, summaries about our trips and adventures, next meetings, and all that you feel like to write. Let's pray about it (we'll really need)...

(1/2) Peregrinación a Carcassonne (24/03/08)


(cat) Com sempre i a última hora, els col·legues hem decidit de fer un viatge “llampec”, es a dir: un viatge no-glamuròs, fent molts quilòmetres en poc temps i a un preu raonable. Aquesta vegada i per unanimitat per part dels components de la secta dels Pajuelitas, el nostre objectiu esdevé Carcassonne (a la vile de Carcassonne – France), al Oest de la Gàl·lia.

Per a reunir a tots els components de la secta, havíem de fer-ho bé i sense aixecar sospites. Hem guardat la imatge i el punt de trobada ha estat la sala del regne de Moià, tots em gaudit d’ un excel·lent discurs d’un germà de Vic, i dels tocs d’humor d’en “Sobrasada” alias Nehemias que no trobava el meravellós llibre del profeta menor durant la lectura de la Atalaya. Ja sabeu com és ell..

En acabar la reunió em fet uns ral·lies amb el super clio i em comprat uns pollastres que, degut al pronunciat sentiment de llàstima, em compartit amb en Josué. Com no, per a pair assegudets al sofa em fet uns vídeos del Youtube a la tele.

Com no, com tot viatge ben planificat i lligat amb temps, i en vista de la absència femenina de components a la secta (sempre augurada pel profeta Jacobeitor) hem agut d’anular una de les habitacions que havíem reservat per internet. A més, aquesta ocasió el nostre germà-sacerdot Follo-Nero (Joan Carbonell) ha caigut presa de les malalties sud-africanes, explicat finament: “Se va por la patabajo” així que ens hem quedat amb una habitació de 5 places, pero tranquils, que no sobrarà cap llit, en Chus ja s’encarregarà d’això..

Després de fer el cafetò a Moià, conèixer homes que es diuen “Catalina” i saludar a desconeguts pels bars, hem agafat carretera i manta i com a bons contribuidors de l’estat Espanyol, em “acoquinat” els corresponents 10,50€ del peatge i desgast de asfalt.. En fi, fent camí hem vist la pel·licula “La caza del Octubre Rojo”, situació que en Chus a aprofitat de la millora manera (foto) i com no!! També em vist.. Perfection!!” en honor al nostre himne i al videoclip que ha liderat les nostres ultimes setmanes d’ existència. Lògicament ens referim a les dones que donen forma i color a les veus de la canço “Perfect Exceeder”. Bé, podem dir que el desplaçament ha estat distret, amè i confòs...

.. Per què desprès d’arribar a Trébés, hem agut de cercar l’ Hotel. Es clar, com que no som d’ aqui, no sabem on paren les coses, i hem hagut de demanar a una pobre dona que tímidament sortia del seu cotxe a un carrerò fosc com arribar-hi. Sembla que l’hem espantat una mica, per que de seguida ha dit en un Frances molt Clar: “Je suis acolloné!” i ha anat a buscar al seu home a casa, que molt amablement ens ha indicat dues vegades com arribar-hi. Que en son de macus els Francessos! (ja et canviarà la opinió segons llegeixis, ja!)


Un cop al Gran Hotel i amb l’ esperança de trobar un lloc de repòs agradable i confortable, em aparcat a l’ entrada, i posteriorment ingressat a l’ Hotel, sota una reserva a nom d’ Aguilera.. Aqui és on em conegut per primera vegada la mirada tèrvola de l’ Amo de l’ Hotel, una mirada freda i penetrant (que malament sona, no?). Val a dir que ens hem tornat mig subnormals, buscant el número de la reservar (que era de 12 xifres, digal’s-hi tu a un frances xapurrejant angles) quan resulta amb el cognom en teniem prou.

La sorpresa més exuberant, ha estat al començar la aproximació a la habitació 205, les anteriors, s’identificaven amb un no-glamuros cartellet de 2 x 7cm. fet amb una Epson de tinta (probablement recarregada a mà) i enganxada a la porta amb celo del Carrefour (molt tipic d’aqui, sembla ser..).

La habitació consta de 2 cambres: una suite amb bany i ventilació, i l’altre amb un plasma de 42”-28”.. Realment ha estat un shock anafilàctic trovar-nos amb un panorama tal.. Realment a la suite no era senzill fer una cagadeta sense molestar a 2 persones com a mínim. La dutxa, no té ni porta ni pintura, i les lliteres semblen extremadament insegures. De fet en Chus, un dels components més veterans de la secta i també més ben equipat, no ha dubtat a exigir per cop d’estat un llit que toques terra ferma directament (No penséssiu pas que fora per que ens preocupessin les lliteres.. era que patíem per la integritat de qui hagués de dormir a sota!!). Afegim que el sostre es de Porexpan i que les lliteres estan falcades amb fustes.. Un Horror!!

Les parets roses, ens evoquen lamentablement a fets que no dessitjem.. El cuadre del Takmajal trencat oferia un visió més evocada al desastre del que ens envoltaba.. Els comentaris que s’ escolten son: “Això sembla una Masia que hauran habilitat per a acollir ànimes perdudes” (anònim). Altre, “Esto antes era un baño, pero dijeron: ‘Hostia! Si al baño le quitamos el bidet nos caben 2 camas más.. Venga Manolo!!’” (Pajú, Sacerdot de la Secta).

Després em passat per un dels millors restaurants de tota França (el portavem recomenat), hem pogut provar la cuina tradicional amarico-francesa que ens ofereix la casolana o també coneguda com “novel-cuisine” de la cadena McRata-Donalds.. Això si! Hem vist que els locals son més “cool” i fins i tot disposen de conexió Wi-Fi, res que envejar al millor McRata-Donalds del pais.

Finalment, em decidit sortir d’allà encomanant les nostres pertinences als animals que cohabitaran amb nosaltres durant la nit a la habitació i anar a fer l’imbècil per Carcassonne, de nit mola més fer “comandos” per les muralles, i espantar a la gent en la foscor. De fet pensàvem que si ens enganxaven fent el “capoll” la benzina i el viatge de tornada ens sortiria gratis!! DEPORTACIÓÓÓÓÓÓ!! Un cop vista la ciutat em tornat a sortir a les muralles i en Kazama acompañat del nostre Sacerdot Paju, s’ han aventurat a fer una mica d’espeleologia per un forat que estava tancat sota la consigna “Ne pas Deranger”.

Durant la nostra visita no-guiada i poc il·luminada em trovat uns cartellets d’ allò més macus que semblaven avisar del perill de caure.. Si avissessin amb temps!! Pero es que tel’s foten per a que els vegis quan ja ets a terra!! En fi, deixem aquests Francessos que facin la seva i tornem al Gran Hotel, no sense abans fondre l’objectiu d’alguna camara retratant les cares de Velmez ocultades a les finestres i portes de les torres..

Un cop de tornada al Gran Hotel, em fet un incursió silencios i per sorpresa, lidera per el nostres sacerdota, però quan l’equip Charlie havia passat el Hall i el Bravo esta cobrint les escales i la part inferior, hem sentit un “Hola” desde adalt.. ERA L’ AMO i senyor de la bagueria de “L Andalousie”. Aquest pallo ja s’el veia venir, de fet ens ha guanyat la primera batalla, però la resta.. està per veure!


P.D.: El espiritu de Fo no nos ha dejado en todo el viaje. Gracias a el, disfrutamos de momentos inolvidables tumbados todos en la cama de matrimonio, siempre manteniendo una distancia prudencial, claro...

(2/2) Peregrinación a Carcassonne (25/03/08)

Béééé!! Avuí en Jacob (el menda) s’ ha aixecat primer! I ha gaudit del meravellós privilegi de llevar a la resta de components de la secta dels Pajuelites. Un dels trets característics d’ aquests practicants de la fe (a més de sentir seducció obsessiva pels “mapaxes”) és dormir com ho fan els ossos a la època d’ hivernació. Devien de ser les 9:45 a.m. quan he començat amb: “Bon dia!”, “Ja es hora!”, “Passa maca, passa..” i ningú s’ ha mogut ni un pel, així que després de cridar, córrer les “cortines”, tibar dels cobrellits i llençar coixins en qüestió de 15 minutets ja eren tots llevats. Sort que les habitacions eren petites i jo feia soroll sino, no es lleven tots fins a les 12h!

Bé, després de espolsar-nos les sabates a la habitació que, total com la dona de fer feines no treballa gaire ja li hem donat nosaltres.. potser aquesta senyora farà com sempre, mirar-se la porqueria i saludar-la però res més i segurament haurem contribuït involuntàriament a la cada vegada més accentuada personalització de la habitació. Si mai tornem d’ aquí un parell d’ anys encara podrem dir: “Veus aquella taca de la paret? La vaig fer jo! I veus el terra brut de fang? Aquest que és més clar, també es meu!!

Al sortir de l’ hotel el gran mestre del camuflatge, es a dir l’ Amo de l’ Hotel, ens ha tornat a emboscar i no em pogut esquivar el seu atac visual mentre marxàvem. Aquesta vegada li hem deixat anar un “orbuá” (aurevoire que dijo Voltarie) com amb la intenció de: “No hi tornarem, que ho sàpiga, i si entra a la habitació no s’emportarà cap sorpresa, està igual o més bruta!”

Seguidament i ja acomodats a la “kiki-van” (a hores d’ ara encara per estrenar-li el nom.. :-S) em fet ruta cap a Carcassonne. Total només eren 4 kilometrets de res.. Val a dir que un cop arribats a la ciutat, teniem una gana que ens devoràvem els uns als altres, així que cercant, cercant, em trobat un localet que en certa manera s’assembla al que nostres coneixem com a “Forn de pa”. Em fet el tipic croissant amb frankfurt, la típica pizza per esmorçar, el típic cafè aiguat (El Chus, no se per què sempre el demana amb got de plàstic ;-P) mentre acabàvem tan excepcional teca, la dona del local ens ha “animat” molt indirectament a marxar i després com que no li feiem cas també ho ha fet el seu home.. Com molen els Francessos!!

En acabar l’apat i entrar a la ciutat de nou, vàrem adonar-nos d’un gran canvi a la atmosfera que la composa. Vam passar de no veure ni un gat a al carrer, literalment parlant, a no poder ni caminar ni pels més amples (que com a molt feien 3mtrs. Total abans els cavalls entraven per on fos, i sinó 2 llesques i endavant!). Pero tot i així hem demostrat ser bons espanyols, “való i ar Tóro!” i em entrat! Jo no sé si realment ens han cridat l’ atenció dones Franceses o les pubilles catalanes, per que allò semblava el mercat de St. Antoni, només veiem botigues i la gent xerrant en Català.. si que son plurifacètics aquests Gabaxos!!

Com no, avui ja hem percebut una mica millor les dimensions del Castell (cada vegada resulta més familiar als “Exin Castillos”, i això és un sentiment unànime). La visita a l’interior protagonitzada per Kazama, Chus, Paju & Jacobeitor ha estat exitosa, em descobert 2 sales tancades al públic que s’ ocultaven rera un intrigant cartell que deia en una llengua (possiblement morta): “Pas Interdit” i després d’ explorar pam a pam el Castell i les seves visitants ens em acostat al punt de trobada amb el guia espanyol, que d’Espanyol té el que nosaltres tenim de Koreans. A més a més, ens ha xulejat dient que no només parla Castellà i Francès.. no, no.. ha fet un mix entre tots dos que es diu Occità!! “Ho haveu vist!!” La visita guiada ha estat dins del previst, amb bones vistes (de tot tipus, “use discernimiento el lector”), historia, acudits fàcils, fotos, etc.

Un cop acabada i amb unes mosses seguint-nos els passos per tot Carcassonne, em fet el que fa tot guiri.. i que és?!? Comprar! Així em comprat les postals de rigor, els detallets per als pares, les katanes i lunchakus de sempre, etc. I com no! Anar de botigues es segurament l’esport que provoca més gana després dels passejos per la montanya, així que hem fet paradeta a un dels restaurants de la ja glamurosa ciutat. Aquí si que hem gaudit del menjar i del personal, però a l’ hora de pagar, em arribat a la conclusió que a on fa realment falta un trasvassament és a Carcassonne.. 4€ per una ampolla d’ aigua!! D’ on la treuen?!? De Minas Tirith?!?! En Kazama irritat per la situació ha aconseguit calmar la seva poténcia muscular i em sortit del (ara ja) tuburi i camí cap a casa! “Ens hem estalviat un combat entre “Jin Kazama” i “Law” ;-D

No es normal que cuatre tios de viatge acabin bé, oi? Doncs nosaltres aquesta vegada serem la excepció, per que ha sortit tot a demanar de boca. Tornarem aviat, o potser quan els francessos millorin les seves aptituds de neteja. Qui sap segurament, si ens basem en això, estem parlant ja del nou mon, però.. TORNAREM!!